5 claus fonamentals per treballar la Intel·ligència Emocional
-
Ningú és bo o dolent
No existeixen éssers humans intrínsecament bons o dolents. Tothom posseeix qualitats distintes que el conformen com a persona i totes elles poden ampliar-se. Quan parlem d’éssers humans, res és tan taxatiu: el que a una persona pot resultar-li nociu, a una altra li pot resultar motivador i a la inversa.
-
No cal témer allò desconegut
És comú témer allò que desconeixem ja que pensem que pot posar en perill la nostra seguretat o el nostre benestar: res més lluny de la realitat. Allò desconegut no només amplia els nostres horitzons i enriqueix la nostra visió del món, sinó que ens atorga eines per gestionar, precisament, les pors i els temors.
-
Tenir la raó, de vegades, és perjudicial
Sempre hi ha un altre punt de vista. Moltes vegades, escoltant, aquella ‘raó’ inamovible en què creiem pot canviar, transformar-se o enriquir-se. Sovint, els éssers humans només podem veure una part de l’espectre de possibilitats que tenim davant; aferrar-nos a això i intentar posar-nos per sobre de les raons dels altres no només és un absurd, sinó que ens impedeix escoltar i beneficiar-nos de diferents punts de vista.
-
Equivocar-se no és res negatiu
L’equivocació és sana, ens permet créixer i aprendre. Som éssers imperfectes i la nostra riquesa resideix precisament en la nostra complexitat, en la nostra capacitat innata d’equivocar-nos i de reaccionar a l’equivocació. Aquesta capacitat d’adaptació davant els propis errors és un bon símptoma que presenten les persones amb gran intel·ligència emocional.
-
Establir certs límits no ens converteix en intransigents
L’assertivitat és una qualitat que certes persones tenen més desenvolupada que altres però que, en qualsevol cas, es pot treballar. Posar límits, dir que no o no deixar passar conductes que considerem poc justes cap a nosaltres mateixos són actes que ens permeten expressar allò que ens fa mal o allò que no volem i, al mateix temps, projectar aquests desitjos al voltant.