Resultats PISA 2025 a Catalunya i Espanya: dades i oportunitats per a l’aula

Els resultats de les proves internacionals PISA representen una oportunitat per avaluar el sistema educatiu des d’una perspectiva externa i informada. A PISA 2025, els resultats de Catalunya no són representatius ni comparables: el 23,2 % de l’alumnat seleccionat va quedar exclòs de la prova, gairebé cinc vegades el màxim del 5 % que fixa l’OCDE. Per això, aquest article repassa què ha passat a Catalunya i com s’han de llegir les dades publicades, i després analitza els resultats del conjunt d’Espanya i la informació que aporten aquestes dades al professorat de Matemàtiques, Ciències i Llengua.

El Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports va publicar l’Informe espanyol PISA 2025 el 8 de setembre de 2026. És la novena edició de l’estudi, amb dades de més de 90 països i economies (Resum executiu, MEFPD).

Què ha passat amb Catalunya a PISA 2025

PISA permet excloure de la mostra una part limitada de l’alumnat, per exemple per una discapacitat greu o per un domini insuficient de la llengua de la prova, però fixa un màxim del 5 %. Quan se supera, l’OCDE fa una anàlisi de biaix per comprovar si la mostra continua representant el conjunt de l’alumnat de 15 anys (Resum executiu, MEFPD).

A Catalunya, l’exclusió d’alumnat dins dels centres avaluats va passar del 5,6 % el 2022 al 23,2 % el 2025 (PISA 2025 Results (Volume I), OCDE). Segons les dades difoses, dels 2.545 alumnes inicials de la mostra, distribuïts en 51 centres, en van quedar fora 591 (3CatInfo). Les proves es van fer entre el 31 de març i el 16 de maig de 2025.

Aquestes són les conseqüències, segons les institucions implicades:

• OCDE: després de l’anàlisi de biaix, va decidir no incloure les dades de Catalunya en els informes internacionals.
• Ministeri d’Educació: inclou els resultats de Catalunya a l’informe espanyol, però separats de la resta de comunitats i amb una nota que adverteix que no s’han d’utilitzar per comparar amb altres territoris ni amb altres edicions de PISA, perquè la mostra d’alumnat que va fer la prova no és representativa del conjunt de l’alumnat de Catalunya (Resum executiu, MEFPD).
• Govern de la Generalitat: reconeix que la incidència tècnica afecta la comparabilitat dels resultats, va obrir un procés de diligències informatives i ha creat una Comissió de Coordinació de Proves i Estudis d’Avaluació per supervisar les mostres de les proves d’avaluació (nota de premsa, Govern.cat).

Els resultats globals d’Espanya no es veuen afectats en la seva validesa: tot i que l’exclusió total va arribar al 7,89 %, l’OCDE va confirmar mitjançant l’anàlisi de biaix que les dades del conjunt del país es poden utilitzar plenament per a comparacions internacionals i de tendència (Resum executiu, MEFPD).

Els resultats publicats de Catalunya i com llegir-los

L’informe del Ministeri publica les puntuacions de l’alumnat que va fer la prova a Catalunya. Són aquestes, sempre amb l’advertència que no representen el conjunt de l’alumnat català:

Fonts: Resum executiu, MEFPD i informe espanyol PISA 2025.

Per llegir aquestes xifres cal tenir en compte tres punts:

• No mesuren el conjunt de l’alumnat. L’alumnat exclòs, majoritàriament per discapacitat o per desconeixement de la llengua, no va fer la prova. La mitjana correspon només a qui la va fer i no es pot extrapolar a tot el sistema.
• No permeten parlar de millora ni d’empitjorament. L’última dada vàlida de Catalunya és la de PISA 2022 (477 punts en Ciències, 469 en Matemàtiques i 462 en Lectura), però la diferència amb 2025 no es pot interpretar com un canvi real perquè les dues mostres no són comparables.
• No permeten situar Catalunya respecte a altres territoris. El Ministeri adverteix expressament que no s’han d’utilitzar per comparar amb altres comunitats autònomes ni amb altres edicions.

La propera dada comparable de Catalunya serà la de l’edició PISA 2029.

---

Què és PISA i què avalua

El Programa per a l’Avaluació Internacional de l’Alumnat (PISA) és un estudi comparatiu promogut per l’OCDE que mesura el nivell de competències clau assolit per l’alumnat de 15 i 16 anys al final de l’educació obligatòria a la majoria de països participants. Les proves plantegen preguntes perquè l’alumnat apliqui els coneixements a problemes i situacions de la vida real, i no a la simple memorització de continguts. El programa combina l’avaluació de matemàtiques, lectura i ciències amb qüestionaris de context sobre l’entorn escolar i sociofamiliar, en un format digital i adaptatiu.

L’estudi va començar l’any 2000 i s’ha aplicat cada tres anys, excepte l’ajornament de 2021 a 2022 per la COVID-19. A partir de 2025 s’aplicarà cada quatre anys.

L’enfocament competencial

PISA avalua la capacitat de l’alumnat per integrar coneixements, destreses i actituds per resoldre problemes en situacions reals. Aquest enfocament es basa en tres pilars:

• Aplicació a contextos reals: mesura fins a quin punt l’alumnat extrapola els coneixements a escenaris personals, locals i globals, utilitzant les ciències o les matemàtiques com a eines pràctiques.
• Avaluació de processos cognitius: prioritza destreses com interpretar dades, explicar fenòmens de manera fonamentada o avaluar informació de manera crítica, per sobre del simple record de continguts.
• Autonomia i interactivitat: situa l’alumne davant de tasques dinàmiques i interactives en entorns digitals.

Aquests són alguns exemples concrets que demostren el perquè és un model de referència en avaluació competencial.

Problema de comprensió lectora

Problema de ciències

Problema de matemàtiques

Aturem-nos un moment en aquest problema: és una joia didàctica. La Tània vol revendre el cotxe D (10.500 zeds) tres anys després, sabent que el seu preu «disminuirà un 5 % cada any». La resposta correcta és la més propera a 10.500 × 0,95 × 0,95 × 0,95 ≈ 9.002, és a dir, 9.000 zeds. El més interessant, però, són les opcions incorrectes: els distractors, que funcionen com un mapa d’errors freqüents.

Un mateix ítem pot avaluar la comprensió lectora («cada any», «aproximat»), la comprensió conceptual (què vol dir aplicar un percentatge de manera successiva) i la fluïdesa de càlcul (multiplicar per 0,95 tres vegades sense perdre’s). Són exactament els tres pilars d’una aula on es pensa matemàticament. Us animeu a portar-lo a classe i preguntar al vostre alumnat per què algú triaria 8.925?

Característiques de l’edició 2025

• Competència principal: ciències. Lectura i matemàtiques s’avaluen com a àrees secundàries; la competència principal va rotant a cada edició.
• Competència innovadora: aprenentatge en el món digital (Learning in the Digital World, LDW). Espanya també va participar en l’avaluació opcional d’anglès com a llengua estrangera; els resultats es publicaran en informes posteriors.
• Format: prova digital en línia de 2 hores, adaptativa en ciències, lectura i matemàtiques.
• Qüestionaris de context: aproximadament 1 hora, adreçats a l’alumnat i a la direcció dels centres.
• Disseny matricial: cada estudiant respon una combinació diferent de preguntes. Per això les puntuacions no són un recompte d’encerts, sinó estimacions estadístiques de la competència de la població.

Font: Resum executiu de l’Informe espanyol PISA 2025, MEFPD.

Resultats globals d’Espanya a PISA 2025

Els resultats globals d’Espanya a PISA 2025 situen l’alumnat per sota de la mitjana de l’OCDE en totes les competències avaluades: 477 punts en Ciències, 457 en Matemàtiques i 451 en Lectura. Respecte al total de la Unió Europea, la diferència és significativa en Matemàtiques i Lectura, però no en Ciències. Cal tenir en compte que dimensions com el nivell socioeconòmic o l’entorn de l’alumnat influeixen en gran mesura en el rendiment escolar.

Font: nota de premsa del MEFPD, 08/09/2026.

Les dades de l’alumnat avaluat a Catalunya s’incorporen al càlcul de la mitjana estatal (3CatInfo), i l’OCDE va confirmar que els resultats del conjunt d’Espanya són vàlids.

Per llegir bé aquestes xifres cal tenir en compte tres punts tècnics:

• Són estimacions amb marge d’error. Cada mitjana té associat un interval de confiança del 95 %. Per això l’informe distingeix entre diferències «significatives» i «no significatives»: en Ciències, els 4 punts que separen Espanya del total de la UE no són estadísticament distingibles de zero.
• El descens també afecta l’OCDE. Segons l’OCDE, PISA 2025 registra la mitjana més baixa de la seva història en les tres competències. Entre 2022 i 2025, Espanya va baixar 16 punts en Matemàtiques (OCDE: −9) i 23 en Lectura (OCDE: −14) (Education GPS, OCDE). Les variacions són les publicades per l’OCDE, calculades amb puntuacions sense arrodonir, per la qual cosa poden diferir en un punt de la resta de les mitjanes arrodonides.
• La mitjana no descriu la distribució. Dos sistemes amb la mateixa mitjana poden tenir proporcions molt diferents d’alumnat en nivells baixos i alts.

Per comunitats autònomes, la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó i el Principat d’Astúries obtenen en Ciències un rendiment significativament superior al d’Espanya, l’OCDE i la UE (Resum executiu, MEFPD). I no només en Ciències: segons el mateix resum, en Matemàtiques la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó i Cantàbria obtenen els millors rendiments, per sobre de la mitjana de l’OCDE i del total de la UE, i en Lectura el Principat d’Astúries, la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó queden significativament per sobre de totes dues referències. El missatge és esperançador: dins del nostre propi sistema hi ha centres i territoris que ja estan aconseguint el que busquem. És assolible.

Evolució 2015–2025

Les dades de 2025 consoliden una tendència a la baixa durant l’última dècada, amb un descens en totes les matèries des de 2015. Aquesta baixada coincideix amb un retrocés als països del nostre entorn: la mitjana de l’OCDE registra el 2025 el valor més baix en les tres competències. Ara bé, una tendència no és un destí: les mateixes dades assenyalen on cal concentrar l’esforç, com veurem més avall.

• Ciències: va passar de 493 punts el 2015 a 483 el 2018, amb una lleugera estabilització en 485 el 2022 i un descens a 477 punts el 2025, amb una baixada acumulada de 16 punts. Segons l’OCDE, la diferència entre 2022 i 2025 no és estadísticament significativa.
• Lectura: presenta la caiguda més continuada de la sèrie, de 496 punts el 2015 a 477 el 2018, 474 el 2022 i 451 el 2025 (45 punts menys). La dada de 2018 es va publicar el 2020, després de la resta de resultats: l’OCDE en va ajornar la difusió en detectar patrons de resposta poc plausibles en un percentatge elevat d’estudiants, per la qual cosa les comparacions amb aquell any s’han de fer amb precaució (PISA 2018. Resultados de lectura en España, INEE).
• Matemàtiques: va registrar un retrocés constant des dels 486 punts de 2015, amb 481 el 2018 i 473 el 2022, fins als 457 punts actuals (29 punts menys).

Per comparar tendències, l’informe espanyol utilitza la Mitjana OCDE-35, tal com indica la nota a peu de pàgina del Resum executiu del MEFPD (p. 14), que defineix aquesta mitjana com la dels 35 països de l’OCDE amb dades vàlides per a tots els indicadors en totes les edicions de PISA des de 2012, i que per tant exclou Costa Rica, Espanya i Luxemburg. Respecte a aquesta referència, el mateix informe conclou que Espanya presenta una evolució sistemàticament més negativa que l’OCDE-35, especialment en lectura i matemàtiques (p. 22). Font de la valoració de tendències: nota de país, OCDE.

Més enllà de la mitjana: els nivells de rendiment

L’ús exclusiu de les mitjanes pot oferir una imatge parcial, per la qual cosa cal atendre també la dispersió de les dades. Més enllà de la puntuació mitjana, l’anàlisi mitjançant els nivells de rendiment aporta una perspectiva més precisa sobre l’evolució de l’alumnat. El nivell 2 marca la competència mínima per desenvolupar-se de manera autònoma en la societat, i els nivells 5 i 6 corresponen a l’alt rendiment. Què significa cada nivell i com es calculen s’explica en aquest article complementari sobre els nivells de rendiment a PISA.

A mode d’avançament podem fer una breu lectura:

Espanya té una proporció d’alumnat que arriba al nivell mínim similar o superior a la de l’OCDE en Ciències i Matemàtiques i similar en Lectura, i una proporció menor en els nivells alts en les tres competències. Entre 2022 i 2025 va créixer l’alumnat en nivells baixos i es va reduir el de nivells alts, tant a Espanya com a l’OCDE (nota de premsa del MEFPD). En Matemàtiques i Ciències, la base és una mica més àmplia que la de l’OCDE.

Aquestes dades posen de maniferst que el sistema educatiu espanyol mostra una capacitat major per amortiguar les dificultats de l’alumnat de nivell acadèmic més baix que per impulsar el màxim potencial de l’alumnat d’alt rendiment. Hi ha marge per a l’excel·lència. És una oportunitat per «apujar el sostre» sense deixar ningú enrere.

El que no surt als titulars: fortaleses sobre les quals construir

Els documents oficials que recullen les caigudes recullen també dades positives:

Fonts: nota de premsa del MEFPD i Resum executiu de l’Informe espanyol PISA 2025 (08/09/2026); nota de país d’Espanya, OCDE. Els índexs estan estandarditzats perquè la mitjana de l’OCDE se situï al voltant de 0.

Tres oportunitats per a l’aula de Matemàtiques i de Llengua

Si alguna cosa comparteixen les baixades en Lectura i en Matemàtiques és que totes dues descansen sobre una mateixa habilitat de fons: comprendre. Comprendre un text, comprendre un enunciat, comprendre un concepte. I la comprensió no s’oposa a la fluïdesa ni a la memòria: s’hi recolza. Proposem tres línies de treball.

1. Llegir per resoldre: la comprensió lectora és la porta de les matemàtiques

En la mitjana de l’OCDE, el percentatge de «lectors apressats» (alumnat que respon molt de pressa i amb diversos errors en la tasca de fluïdesa lectora) va passar del 6,6 % el 2018 a l’11,4 % el 2025 (PISA 2025 Results (Volume I), OCDE). Ho hem vist en el problema del cotxe: molts errors de matemàtiques són, en realitat, errors de lectura.

La recerca ho explica amb un model senzill, l’anomenada visió simple de la lectura (Gough i Tunmer, 1986): comprendre un text és el producte de descodificar-lo amb fluïdesa i de comprendre el llenguatge. Si qualsevol dels dos factors falla, la comprensió cau. Per això la fluïdesa lectora no és una finalitat en si mateixa, sinó el que allibera l’atenció per entendre.

Algunes idees per a l’aula:

• Llegir l’enunciat dues vegades: la primera, per saber de què tracta; la segona, per localitzar què es pregunta i quines dades serveixen.
• Demanar que l’alumnat reformuli el problema amb les seves paraules abans de calcular res.
• Treballar de manera explícita el vocabulari que «amaga» matemàtiques: «cada», «com a màxim», «com a mínim», «aproximat», «disminueix un… cada…».
• En Llengua, incorporar textos discontinus (taules, gràfics, fòrums) com els de PISA; en Matemàtiques, textos continus amb dades que calgui interpretar.

2. Comprendre i automatitzar: no cal triar

El debat «comprensió contra memorització» és un fals dilema. L’informe Adding It Up (Kilpatrick, Swafford i Findell, 2001) descriu la competència matemàtica com cinc fils entrellaçats, entre els quals la comprensió conceptual i la fluïdesa procedimental, i la recerca mostra que totes dues es desenvolupen de manera iterativa i es reforçen mútuament (Rittle-Johnson, Siegler i Alibali, 2001).

Quan els fets numèrics i els procediments bàsics estan automatitzats, la ment queda lliure per al que és important: interpretar, decidir i raonar. I per automatitzar, l’evidència és clara: recuperar de memòria consolida més que rellegir (Roediger i Karpicke, 2006), i el repàs breu i freqüent figura entre els principis de la instrucció eficaç (Rosenshine, 2012). Algunes idees:

• Obrir les sessions amb cinc minuts de càlcul mental o de recuperació del que s’ha treballat dies enrere.
• Construir primer el significat (amb materials, models o representacions) i automatitzar després: les dues coses, en l’ordre adequat.
• En Llengua, la lectura en veu alta guiada i la relectura de textos breus són l’equivalent de la pràctica de fluïdesa en Matemàtiques.

3. Apujar el sostre sense deixar ningú enrere

La nostra base en Matemàtiques i Ciències és sòlida, però només un 4 % de l’alumnat arriba als nivells 5 i 6 en Matemàtiques i un 2 % en Lectura. L’excel·lència també s’ensenya: amb problemes oberts que admeten diverses estratègies, amb preguntes com «com ho saps?» o «hi ha una altra manera de fer-ho?», i demanant que l’alumnat expliqui per escrit el seu raonament, una tasca que és alhora matemàtica i lingüística.

Aquí entren en joc les fortaleses que hem vist: un alumnat perseverant i que se sent part del seu centre està en bones condicions per acceptar reptes més exigents. Potser és la millor notícia que ens deixa PISA 2025.

Conclusió

La interpretació de les proves PISA ofereix un mapa extern per analitzar el sistema educatiu. El valor de l’informe no rau únicament en una mitjana global, sinó en l’anàlisi per nivells de rendiment, que permet observar alhora l’equitat i l’excel·lència. Dit d’una altra manera, PISA no és un examen de continguts, sinó un termòmetre que mesura si l’alumnat sap fer servir el que aprèn per resoldre situacions reals.

En xifres, PISA 2025 es resumeix en cinc fets mesurables:

1. Catalunya: les dades publicades no són representatives ni comparables per l’exclusió del 23,2 % de l’alumnat; la propera dada comparable serà la de PISA 2029.
2. Nivell d’Espanya: 477 punts en Ciències, 457 en Matemàtiques i 451 en Lectura, per sota de la mitjana de l’OCDE en les tres.
3. Tendència: les tres competències estan per sota de 2015; la caiguda més gran és la de Lectura (−45 punts).
4. Context internacional: la mitjana de l’OCDE també registra el seu mínim històric, però el descens de 2022 a 2025 és més gran a Espanya en Matemàtiques i Lectura.
5. Nivells de rendiment: Espanya té menys alumnat en nivells alts (5 i 6) que l’OCDE i, en Ciències i Matemàtiques, més alumnat que arriba al nivell mínim.

Fonts

• PISA 2025. Informe español. Resumen ejecutivo, Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, 8 de setembre de 2026.
• Nota de premsa del MEFPD sobre PISA 2025, La Moncloa, 8 de setembre de 2026.
• Els resultats catalans de PISA 2025 es donaran a conèixer el proper setembre amb una incidència tècnica que n’afectarà la comparabilitat, nota de premsa, Govern de la Generalitat de Catalunya.
• PISA 2025 Results (Volume I): Future-Ready Students, OCDE.
• Nota de país d’Espanya, PISA 2025, OCDE.
• Education GPS: Spain, Student performance, OCDE.
• PISA 2018. Resultados de lectura en España, INEE, 2020.
• Què és el Consell d’Avaluació, l’òrgan que va gestionar les proves PISA, 3CatInfo.