Nivells de rendiment a PISA: què són i com llegir-los
Els nivells de rendiment de PISA són descripcions qualitatives del grau de desenvolupament competencial fonamentades en un marc psicomètric basat en la Teoria de Resposta a l’Ítem (TRI) i l’estimació mitjançant valors plausibles. Permeten veure, a més de la puntuació mitjana, quina proporció de l’alumnat assoleix cada grau de competència.
Aquests nivells no diuen només quant puntua un sistema, sinó què sap fer el seu alumnat. I aquí hi ha l’oportunitat: si sabem què distingeix un alumne del nivell 1a d’un del nivell 2, o un del nivell 4 d’un del nivell 5, sabem què cal treballar a l’aula. En aquest article expliquem com es construeixen els nivells, com llegir-los i quines pistes ofereixen per a Matemàtiques i Llengua.
Com s’analitzen i s’estructuren els nivells de rendiment a PISA?
Per garantir la comparabilitat entre països, regions i cicles d’avaluació, la determinació de les puntuacions de PISA i la definició dels seus nivells de rendiment es fonamenten en un marc psicomètric i estadístic comú.
El càlcul dels resultats no respon a un simple recompte d’encerts. Com que es tracta d’una avaluació adaptativa en què els estudiants responen conjunts diferents de preguntes, es recorre a la Teoria de Resposta a l’Ítem (TRI) i a l’estimació mitjançant valors plausibles. Aquest model permet estimar les competències de les poblacions avaluades, no les de cada estudiant de manera individual (Reader’s Guide, PISA 2025, OCDE).
Les puntuacions s’estructuren en nivells de rendiment, que són una descripció qualitativa del grau de desenvolupament competencial i de les habilitats cognitives de l’alumnat que fa la prova. El nombre de nivells depèn de la competència: a PISA 2025 n’hi ha 8 en Matemàtiques i Lectura (de l’1c al 6) i 7 en Ciències (de l’1b al 6) (PISA FAQs, OCDE).
Els nivells s’agrupen en quatre trams (Reader’s Guide, PISA 2025):
L’OCDE utilitza el nivell 2 com a referència: l’alumnat que no l’assoleix es considera de baix rendiment, i el dels nivells 5 i 6, d’alt rendiment (PISA Dashboard, OCDE).
Què sap fer l’alumnat en cada nivell? L’exemple de Matemàtiques
Les descripcions dels nivells s’entenen millor amb un exemple. Aquesta és una síntesi del que l’OCDE descriu en Matemàtiques, amb una lectura en clau d’aula:
Font: síntesi traduïda de la descripció dels nivells de Matemàtiques de PISA 2022 (OCDE, PISA 2022 Results, Volume I, taula I.3.1). Matemàtiques va ser la competència principal el 2022 i l’escala es manté el 2025. La tercera columna és una lectura didàctica de tekman.
Més enllà de la mitjana
L’ús exclusiu de les mitjanes pot oferir una imatge parcial, per la qual cosa cal atendre també la dispersió de les dades. Els intervals de rendiment agrupen l’alumnat segons les seves habilitats: els nivells inferiors al 2 reflecteixen competències per sota de les que l’OCDE considera necessàries en la societat actual, i els nivells 5 i 6 reflecteixen alt rendiment. Per això, més enllà de la puntuació mitjana, l’anàlisi de la sèrie històrica mitjançant els nivells de rendiment aporta una perspectiva més precisa sobre l’evolució de l’alumnat.
Com a referència, a PISA 2025 el 65 % de l’alumnat de l’OCDE assoleix com a mínim el nivell 2 en Matemàtiques i el 8 % arriba als nivells 5 i 6 (PISA 2025 Results (Volume I), OCDE).
En detall: Espanya a PISA 2025
Espanya té una proporció d’alumnat que assoleix el nivell mínim (nivell 2) similar o superior a la de l’OCDE en Ciències i Matemàtiques i similar en Lectura, i una proporció menor en els nivells alts en les tres competències (nota de país d’Espanya, OCDE). Entre 2022 i 2025 va créixer l’alumnat en nivells baixos i es va reduir el de nivells alts, tant a Espanya com a l’OCDE (nota de premsa del MEFPD). La bona notícia és que la base és àmplia en Ciències i Matemàtiques, i això indica on cal posar el focus: ajudar més alumnat a passar dels nivells intermedis als avançats, sense descuidar qui encara no ha arribat al nivell 2.
Aquesta lectura per nivells no es pot fer amb les dades de Catalunya de PISA 2025: el 23,2 % de l’alumnat seleccionat va quedar exclòs de la prova i, segons el Ministeri d’Educació, les dades publicades només representen l’alumnat que la va fer i no s’han d’utilitzar per comparar amb altres territoris ni amb altres edicions (Resum executiu, MEFPD). L’última dada comparable de Catalunya és la de PISA 2022, i la propera serà la de PISA 2029.
Quina informació aporten els qüestionaris de context?
Els qüestionaris de context de PISA són instruments digitals complementaris a les proves cognitives que recullen informació sobre l’entorn familiar, la motivació de l’alumnat, la gestió escolar i el clima dels centres educatius. L’OCDE utilitza aquestes dades amb tres finalitats (PISA 2025 Results (Volume I), OCDE):
- Mesurar l’equitat del sistema: avalua l’impacte dels factors socioeconòmics en el rendiment escolar a través de l’índex ISEC.
- Analitzar aspectes socioemocionals: examina dimensions com la perseverança, l’actitud envers l’estudi i el sentit de pertinença a l’escola.
- Fer el seguiment de noves tendències: analitza la influència de variables emergents com la intel·ligència artificial, l’ús de pantalles a l’aula i la convivència escolar.
Índex ISEC: la lectura d’equitat
L’Índex d’Estatus Social, Econòmic i Cultural (ISEC) permet analitzar com influeix l’entorn socioeconòmic en els resultats acadèmics de l’alumnat. Combina informació sobre el nivell educatiu i l’ocupació de les famílies i els recursos de la llar (Resum executiu de l’Informe espanyol PISA 2025, MEFPD).
Conclusió
La interpretació de les proves PISA ofereix un mapa extern per analitzar els sistemes educatius. El valor de l’informe no rau únicament en una mitjana global, sinó en l’anàlisi per nivells de rendiment, que permet observar alhora quant alumnat no assoleix la competència mínima i quant arriba als nivells més alts.
Dit d’una altra manera, PISA no és un examen de continguts, sinó un termòmetre que mesura si l’alumnat sap fer servir el que aprèn per resoldre situacions reals. I, per als qui ensenyem, també una brúixola: els nivells ens diuen quin és el pas següent del nostre alumnat.
Fonts
- Reader’s Guide, PISA 2025 Results (Volume I), OCDE.
- PISA 2025 Results (Volume I): Future-Ready Students, OCDE.
- PISA Frequently Asked Questions, OCDE.
- PISA Dashboard: Student Scores, OCDE.
- Nota de país d’Espanya, PISA 2025, OCDE.
- PISA 2025. Informe español. Resumen ejecutivo, Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports.
- Nota de premsa del MEFPD sobre PISA 2025, La Moncloa.
Preguntes freqüents
Què són els nivells de rendiment de PISA?
Són descripcions del que l’alumnat sap fer segons la puntuació que obté. Cada nivell correspon a un tram de l’escala PISA i descriu les tasques que un estudiant d’aquest tram és capaç de resoldre (Reader’s Guide, PISA 2025, OCDE).
Quants nivells de rendiment té PISA?
Depèn de la competència. A PISA 2025 hi ha 8 nivells en Matemàtiques i Lectura (de l’1c al 6) i 7 en Ciències (de l’1b al 6) (PISA FAQs, OCDE).
Què vol dir assolir el nivell 2 a PISA?
Que l’estudiant té la competència mínima que l’OCDE considera necessària per desenvolupar-se de manera autònoma en la societat. L’alumnat per sota del nivell 2 es considera de baix rendiment (PISA Dashboard, OCDE).
Com es calcula la puntuació de PISA?
No és un recompte d’encerts. Com que cada estudiant respon un conjunt diferent de preguntes en una prova adaptativa, la puntuació s’estima amb la Teoria de Resposta a l’Ítem (TRI) i valors plausibles, cosa que permet situar tot l’alumnat en una mateixa escala (Reader’s Guide, PISA 2025, OCDE).
PISA dona una nota individual a cada alumne?
No. PISA està dissenyat per estimar resultats de poblacions, com un país o una regió, no per avaluar un estudiant, una aula o un centre concrets (Reader’s Guide, PISA 2025, OCDE).