Organització de l’espai escolar com a element pedagògic

La escola sencera està plena d’espais significatius que diuen i parlen; espais plens de signes que indiquen formes de comportament i de relació. L’aula no és l’únic lloc que serveix per desenvolupar les facultats intel·lectuals i cognitives dels alumnes. El pati, el menjador, l’entrada o els diferents espais d’una escola parlen sobre la manera en què es duen a terme les experiències d’ensenyament-aprenentatge.

Què em expliquen els espais d’una escola?

Els espais d’una escola defineixen i guien els comportaments dels nens. Sabem que una aula amb pupitres alineats no transmet ni fomenta les mateixes actituds que un espai diàfan. El diàleg, l’intercanvi d’opinions i idees, el transvasament de coneixements i formes d’actuar serà molt més viable al segon que al primer. Això no vol dir que no calgui que hi hagi espais en què es fomenti el pensament individual i reflexiu i en què el silenci sigui important. Però és fonamental que siguem conscients del molt que els espais parlen als alumnes i que els utilitzem al seu favor.

Els espais defineixen conductes i interfereixen en la manera en què actuem: condicionen els valors, els sabers i les actituds que es duen a terme en ells. Els espais són intencionadament construïts d’una manera i no d’una altra, per tant, també poden transformar-se i modificar-se en funció de les necessitats del grup.

> ¡Descarga ya el MATERIAL DE MUESTRA gratuita de Inspira! < <"/>

Aprenentatge dins i fora de l’aula

Si el clima i la localització ho permeten, sortir de l’espai escolar per aprendre de manera vivencial sobre el nostre entorn permet que l’alumne ampliï la seva concepció sobre el que significa aprendre i que no circumscrigui únicament a l’aula aquesta activitat que es troba en pràcticament cada espai de la seva vida. Si les taules no són necessàries per dur a terme una activitat determinada, es poden establir espais despatxats per poder desenvolupar un altre tipus de pràctiques. Convertir els espais d’una escola en llocs flexibles parla als alumnes sobre la pròpia flexibilitat que han d’aprendre per afrontar el món. La polivalència dels espais permet i fomenta l’aprenentatge integral, les relacions horitzontals i l’intercanvi d’idees.

Espais polivalents, ments flexibles

L’organització d’una aula, d’un menjador o d’un espai polivalent pot funcionar com a element afavoridor de l’aprenentatge. Però no necessàriament hem de quedar-nos en l’espai de l’aula, el menjador o el pati, també poden transformar-se espais com els passadissos, els rebedors o qualsevol espai de pas que es trobi a l’escola. Tot espai és susceptible de ser utilitzat com a eina didàctica perquè tot espai parla un llenguatge determinat. Un espai estàtic, gris i de formigó parlarà d’un tipus de llenguatge, mentre que un espai flexible, polivalent i compost d’elements que el presentin com a un lloc adequat per a l’aprenentatge, la trobada i l’intercanvi (com taulers o parets en les quals els alumnes puguin expressar-se) parlarà d’obertura, elasticitat mental, plasticitat, mobilitat i autonomia.

Per tot això, és interessant que prestem especial atenció a la manera en què distribuïm l’espai dins i fora de l’aula. A vegades, amb petits i lleugers canvis, els resultats poden ser sorprenentment positius, tant per a l’alumne com per al mestre.