Entrevista a Verónica Díaz Herrero, directora del Col·legi Virgen de la Vega
En la xerrada d’avui parlem amb Verónica Díaz Herrero, directora del Col·legi Virgen de la Vega (Fuenlabrada). Parlem, entre altres qüestions, de la seva experiència en la implementació del nostre programa EntusiasMAT. Díaz Herrero imagina l’escola del futur i la descriu com “experiencial” i amb un objectiu molt directe: formar nens capaços de sobreviure en un món d’adults.
Com viu una directora el canvi educatiu al qual ens estem veient forçats a arribar?
Hi ha moments de tot. Sí que és cert que predomina la il·lusió i inquietud davant el que interpreto com un mar de possibilitats, però alhora sento recel per aquest ritme que se li vol donar al canvi i a algunes d’aquestes mal anomenades innovacions que, des del meu punt de vista, no ho són tant. Considero que els canvis són necessaris però cal tenir clar quan i per què abordar-los. Si et tanques als canvis pots provocar que el teu centre ho faci i es donen situacions d’acomodament, desídia, indiferència; però si fas una reflexió profunda sobre el que ets i el que vols, comptes igualment amb el que són i volen el teu professorat i les teves famílies, tot és més fàcil. Potser més lent, però segur.
Quan treballes mà a mà amb els nens, quines diferències perceps respecte a altres generacions?
Sobreprotecció i sobre estimulació generalitzada. Tot i això, em fa feliç que l’esperit infantil, curiós i pur, pugui amb això.
Quines necessitats creus que no està cobrant l’Educació avui dia respecte als alumnes? I com creus que podem cobrir les necessitats que tenen?
Aquesta pregunta és tan àmplia que fa por respondre-la. Des del meu punt de vista, el fi de l’educació ahir i avui és fer gent capaç. Nens que demà sobrevisquin a l’entorn adult. I quan parlo de sobreviure, em refereixo a que, sense saber el que els espera, sàpiguen transformar-se tantes vegades com sigui necessari sense perdre’s pel camí. Per tant, insisteixo en el desenvolupament humà: l’ètica i la moral, la lleialtat i la coherència, la sensibilitat i la seny… que no es perdin, si us plau.
Quan us van presentar EMAT, quina va ser la reacció del claustre de professors?
Por i incertesa davant la seguretat de voler afrontar el repte amb tal de millorar.
Us sentiu orgullosos d’haver pres aquesta decisió? Per què?
Estem contents perquè els nostres nens volen que arribi l’hora de matemàtiques i perquè, a més, observem que estem millorant TOTS.
Semblaria lògic pensar que els professors més joves entenguin més ràpid aquests canvis en l’educació. És així en el vostre cas?
No exactament, crec que com tot a la vida és qüestió d’actitud i al nostre centre tenim actituds, no edats.
Si haguéssiu d’explicar a un claustre de professors que està en dubtes respecte a la implementació d’EntusiasMAT, quins aspectes destacaries del programa?
La tranquil·litat i seguretat que dóna l’acompanyament i assessorament pedagògic que ofereix tekman Books.
En alguns casos creuen que fa falta un canvi d’estructura de l’escola… és així?
Probablement fa més falta el canvi d’estructura mental del professor. Els canvis estructurals de l’escola es van donant de forma natural a mesura que avança la seva implementació, almenys al nostre cas ha estat així.
Com reaccionen els nens davant el joc com a eina d’aprenentatge?
Amb entusiasme. El nom és molt encertat.
Què et sorprèn més de EntusiasMAT, personalment?
El treball que, imagino, hi ha hagut darrere. Alguna cosa que està pautada al mil·límetre, amb tants recursos i possibilitats, segurament ha comportat una fase prèvia de molt bon treball.
Com t’imagines l’Escola en 50 anys? Si haguessis de descriure l’escola del futur per a tu, com seria?
Espero que experimental, amb un alumnat en contacte amb la realitat. Com dirien les Arcix, “L’escola ja no és un lloc”