El punt de vista de Santiago Moll

“Encara que sembli una paradoxa, no es pot aprendre sense desaprendre, és a dir, cal deixar espai per a nous aprenentatges, per a noves metodologies. En definitiva, nous reptes que ens facin sortir de la zona de confort en la qual en ocasions un acaba instal·lant-se amb el pas dels anys.”

Santiago Moll (Ciutadella de Menorca, 1973) exerceix com a professor de Secundària en l’especialitat de Llengua Castellana i Literatura a l’IES M. Àngels Cardona a l’illa de Menorca. Juntament amb la docència, una altra de les seves passions són les Noves Tecnologies aplicades a l’educació. I d’aquestes dues passions neix Justifica tu respuesta, un blog educatiu amb recursos gratuïts per a docents i estudiants.

Quina opinió tens sobre l’actualitat de l’educació espanyola? Quins canvis, si creus que els necessita, creus que s’haurien de dur a terme?

Tinc el ple convenciment que l’educació a Espanya gaudeix de molt bona salut. Una salut que ve de la mà d’uns professionals que donen el millor de si mateixos a les seves aules, d’uns professionals que es preocupen i s’ocupen dels seus alumnes. D’aquí que sigui tan important estendre ponts de comunicació entre totes les parts implicades en l’educació del nostre país i treballar des del diàleg i el consens en benefici de tota la comunitat educativa.

Com prepares les teves classes?

M’agrada planificar les meves classes amb temps. En aquest sentit, em sembla molt útil pensar o visualitzar la classe que vaig a impartir. Per a mi, les classes no només es donen, sinó que també es pensen. Pensar una classe et permet reflexionar sobre la part pedagògica, és a dir, sobre tot allò que no està relacionat amb el currículum de la teva assignatura. Potser el més difícil sigui poder traslladar el que saps de la teva especialitat als teus alumnes. I això requereix temps i estratègies, no és, per tant, una qüestió de coneixements. De res serveix saber molt si no ets capaç de fer que arribi als teus alumnes.

A més de docent, ets comunicador i el teu mitjà és la teva pàgina Justifica tu respuesta, ens agradaria saber la teva opinió sobre l’entrada de les noves tecnologies a l’aula. Com les inclous dins de les teves sessions?

Si alguna cosa tinc clara és que les Noves Tecnologies no han entrat a les aules per substituir el docent, sinó per acompanyar-lo en la seva feina diària. Dit això, haig de confessar que avui dia no concebo una classe sense l’ajuda de les Noves Tecnologies, sobretot la Pissarra Digital Interactiva (PDI). Gràcies a la PDI he millorat la manera de donar les classes perquè m’ha permès que les meves ensenyances arribin als meus alumnes d’una manera molt més efectiva. Juntament amb la PDI també destacaria l’ús que faig de la meva tauleta, que utilitzo com a quadern de professor.

Quant al model pedagògic, també em sembla molt interessant el concepte de Flipped classroom o ‘classe invertida’ que suposa una superació al que entenem com a ensenyament tradicional.

Parla’ns sobre la idea de “desaprendre per aprendre”.

Vivim en una societat marcada per la productivitat. Això fa que quedi cada cop menys temps per a la reflexió i l’anàlisi. És per això que es fa imprescindible replantejar-se constantment la professió de docent, que ha de revisar-se i reinventar-se constantment per no caure en determinats tòpics. Encara que sembli una paradoxa, no es pot aprendre sense desaprendre, és a dir, cal deixar espai per a nous aprenentatges, per a noves metodologies. En definitiva, nous reptes que ens facin sortir de la zona de confort en la qual en ocasions acabem per instal·lar-nos amb el pas dels anys.

Quina qualitat consideres que és més important inculcar en l’alumnat?

Són moltes les qualitats que com a docent intento transmetre als meus alumnes a l’aula. Crec que l’exemple que pots donar com a docent és molt important. En aquest sentit, considero que cal inculcar per sobre de tot una cultura basada en l’esforç i uns valors que es regeixin per la tolerància cap a l’altre, així com defensar una educació inclusiva en què tots els alumnes puguin partir amb les mateixes oportunitats i gaudeixin dels mateixos drets.

Com a filòleg i docent, com entens l’aprenentatge de la lectoescriptura? Com es crea una bona base perquè l’alumnat no avorreixi la literatura en un futur?

Llegir s’aprèn llegint, així com escriure s’aprèn escrivint. Encara que sembli una obvietat, hi ha moments en què sembla que se’ns hagi oblidat. De què es tracta és d’enfocar el currículum de les assignatures perquè aquest aprenentatge no es percebi com una cosa obligatòria, sinó com una cosa útil. Els alumnes aprenen el que els agrada i encara més si són conscients de la utilitat del que aprenen. Sóc conscient que es tracta d’un procés lent i en què els fruits no són immediats. Aquest és el major obstacle en un món que cada cop valora més els resultats que els processos.

Quant a l’ensenyament de la literatura, cal partir de la idea de la seva utilitat, del valor que té a la societat com a font de coneixement i com a mecanisme per entendre la nostra cultura. Si ens oblidem que la literatura són exclusivament noms, corrents, obres i dates, podrem deixar un espai per a les emocions, unes emocions que calin en els cors dels alumnes. Ensenyant la literatura des de l’emoció és com aconseguirem atraure l’interès dels nostres alumnes per l’estudi de la literatura.

I, per últim, ens agradaria que compartissis una cita amb la qual resumiries bona part de les teves conviccions com a educador.

Si em permets, m’agradaria acabar amb el lema que ha acompanyat el blog Justifica tu respuesta des dels seus inicis. Aquest lema diu així: Tot es pot aprendre. Tot es pot ensenyar. Tinc la gran sort d’exercir una professió que ensenya la resta de professions, d’exercir una professió que defensa la intel·ligència emocional, la cooperació, la mediació, per una educació que valori més el procés que el resultat. Aquesta és l’educació que vull i que estic disposat a defensar des del consens i el diàleg.