La realitat de qualsevol professor de Matemàtiques a l’ESO és, com a mínim, desafiadora. Entres a l’aula i et trobes amb ritmes d’aprenentatge diferents: tens alumnes que resolen equacions de segon grau ràpidament i d’altres que encara arrosseguen dificultats amb les fraccions o les operacions bàsiques de primària.
L’atenció a la diversitat en matemàtiques no és només un requisit de la LOMLOE; és una de les preocupacions principals dels docents. Com pots explicar un concepte nou sense avorrir els que van avançats ni frustrar els que s’han quedat estancats?
El repte de les matemàtiques inclusives a l’ESO
El pas a 1r d’ESO suposa una transició escolar important. Aquest canvi se sol complicar perquè molts alumnes encara estan desenvolupant habilitats transversals clau: arriben amb falta d’autonomia organitzativa, dificultats de comprensió lectora pel que fa als enunciats o baixa tolerància a la frustració. Aquest context general influeix directament quan ens endinsem al terreny de les matemàtiques.
Concretament en matemàtiques, ens trobem amb una diversitat de nivells notable: a l’aula conviuen alumnes que estan llestos per fer el salt a l’abstracció amb d’altres que no han consolidat coneixements bàsics de primària. Ens trobem diàriament amb estudiants que dubten amb les taules de multiplicar, que tenen dificultats per operar amb decimals o que no han interioritzat el concepte de fracció, la qual cosa dificulta introduir nous blocs com els nombres enters.
Tal com assenyala l’estudi internacional TALIS, gestionar aquests ritmes diferents davant de currículums densos i recursos limitats és un dels desafiaments que més estrès genera en el professorat. El repte actual és aconseguir un ensenyament inclusiu en què tot l’alumnat avanci de manera significativa, sense que el docent s’esgoti en el procés.
El marc del DUA: dissenyar per a tothom des de l’inici
A fi de gestionar aquesta realitat, el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) s’ha convertit en el marc de referència essencial. A diferència de les adaptacions tradicionals, el DUA proposa dissenyar una classe de matemàtiques accessible per a tothom des del principi, basant-se en tres pilars:
- Múltiples formes d’implicació: per captar l’interès, mantenir l’esforç i la persistència i proporcionar opcions per a l’autoregulació dels alumnes.
- Múltiples formes de representació: per ajudar l’alumne a connectar idees amb diferents formes de representar-les. Així, l’aprenentatge no es queda en una cosa aïllada, sinó que esdevé útil i fàcil d’aplicar en qualsevol situació de la vida real.
- Múltiples formes d’acció i expressió: per permetre que cada estudiant aprengui, demostri allò après i utilitzi les seves funcions executives, independentment de les seves característiques o preferències personals o de les barreres derivades del seu desenvolupament.
El DUA ens ofereix el marc per dissenyar una classe de matemàtiques inclusiva, però com ho apliquem a l’aula? Per passar de la teoria a la pràctica, necessitem eines concretes que converteixin aquests pilars en una metodologia pràctica i manejable per al docent.
Tres estratègies pràctiques per a l’aula
1. Multinivellar: activitats de “sòl baix i sostre alt”
L’estratègia de la multinivellació es basa en l’objectiu d’oferir un mateix repte que pugui abordar-se des de diferents graus de complexitat. Això permet que tota la classe treballi sobre el mateix concepte, respectant els seus ritmes individuals.
En les teves activitats matemàtiques, pots proposar reptes que tinguin un punt d’entrada senzill i visual (accessibilitat), però que permetin un aprofundiment complex o abstracte per a qui ho necessiti (profunditat). La pròpia activitat ha d’estar dissenyada de manera que permeti múltiples formes d’accés al contingut i d’expressió de l’aprenentatge, seguint els principis del DUA.
Per exemple, pots iniciar una unitat sobre les potències amb una rutina de pensament com Veig, Penso, Em pregunto sobre una imatge de creixement bacterià. Qualsevol alumne hi pot participar des del raonament intuïtiu (sòl baix) i des del raonament matemàtic i fer una proposta de representació numèrica del creixement bacterià (sostre alt).
2. Bastimentada visual i manipulativa
Molts alumnes de l’ESO es bloquegen davant l’abstracció pura. Per això és vital assegurar que els alumnes comprenen el concepte matemàtic. Una manera excel·lent d’assegurar la comprensió és l’ús del llenguatge concret, en aquest cas, manipulatiu i visual.
Així doncs, és vital acompanyar l’explicació i la reflexió sobre conceptes matemàtics nous amb suports físics o visuals, amb els quals es pugui representar el concepte abans d’enfrontar-se al càlcul. Si partim de la comprensió, en el moment de resoldre un problema matemàtic, els alumnes seran capaços d’analitzar el context i prendre decisions utilitzant l’estratègia més adequada.
Una bona estratègia són les activitats manipulatives guiades pas a pas o, fins i tot, un material teòric molt visual i esquemàtic que l’alumne pugui consultar de manera autònoma i en què trobi el procediment numerat i vinculat a un exemple visual.
3. Avaluació formativa: l’error com a eina de diagnòstic
L’ansietat matemàtica és real i sol néixer de la por a l’error públic. Si canviem la percepció de l’error, transformem la seguretat emocional de l’aula. L’objectiu és que l’alumne sigui conscient del seu propi procés d’aprenentatge.
Per aconseguir-ho, el primer pas és canviar l’avaluació punitiva per eines d’autoavaluació i reflexió que permetin a l’alumne prendre consciència del seu aprenentatge i autoregular-se. També és molt important saber quan, com i sobre què donar feedback als alumnes, especialment quan corregim els exercicis o les proves amb ells.
Existeixen innombrables estratègies d’autoavaluació que han demostrat tenir una efectivitat immediata. Des d’instruments com l’escala de metacognició, amb la qual els alumnes reflexionen sobre el seu aprenentatge i el “per a què” de les matemàtiques, fins a metodologies més transversals com els jocs cooperatius que permeten rebre feedback immediat i que l’error es gestioni en grup i de manera lúdica.
EMAT ESO: el teu aliat per a una atenció a la diversitat real
A tekman sabem que la teoria sona molt bé, però que el temps del docent és limitat. Per això hem dissenyat EMAT Secundària, un programa que segueix els principis del DUA i que està pensat perquè les matemàtiques inclusives siguin una realitat gestionable en el teu dia a dia.
Com ajuda EMAT a fer que tots els teus alumnes arribin al seu màxim potencial?
- Exercicis interactius multinivell: permetem que els alumnes demostrin la seva competència a través de reptes digitals amb diferents nivells de complexitat, adaptant-se als diferents ritmes de l’aula.
- Dossier Practica +: recursos específics per multinivellar la sessió que permeten reforçar bases o ampliar coneixements per als més avançats sense necessitat de crear itineraris aïllats.
- Material de transició: unitats de reforç de 5è i 6è de primària per consolidar els pilars. En assegurar un punt de partida sòlid, evitem la frustració i garantim que l’alumne se senti capaç de persistir en l’aprenentatge.
- Llibre de consulta visual i inclusiu: sabers matemàtics amb reforç gràfic, procediments pas a pas i estratègies d’organització del coneixement. És una magnífica bastimentada perquè la informació sigui accessible per a tothom en tot moment.
- Avaluació contínua i formativa: instruments per a l’autoregulació que respecten els ritmes individuals i transformen l’error en una oportunitat de millora, alhora que manten la motivació i l’esforç.
- Activitats contextualitzades i lúdiques: presentem la informació a través de diferents llenguatges (esquemes, vídeos, classes teòriques), tot acompanyant l’alumne en el raonament de conceptes i algoritmes. Diversificar els canals d’entrada assegura que el raonament i la comprensió d’algoritmes no depenguin d’un sol format.
Entendre que cada alumne és únic és el primer pas per a un ensenyament de les matemàtiques amb sentit. Quan comptes amb el suport i el material necessaris, és molt més senzill acompanyar cada estudiant en el seu propi procés de creixement.
