Models pedagògics: què són i quins són els fonamentals en educació

modelos pedagógicos

Actualitzat el 17 novembre, 2026

Pot la manera d’ensenyar influir en el desenvolupament dels alumnes? Tot el procés d’ensenyament i aprenentatge al llarg de la història s’ha desenvolupat al voltant d’una sola cosa: el tipus de persona i de societat que volem aconseguir, i és aquí on entren en joc els anomenats models pedagògics.

Els models pedagògics són els marcs teòrics i pràctics que estructuren el procés d’ensenyament i aprenentatge a l’aula, i defineixen què s’ensenya, com s’avalua i quin rol assumeixen el docent i l’alumne. Aquesta guia s’adreça a docents i equips directius que volen comparar els enfocaments educatius principals (tradicional, conductista, romàntic, cognitivista i constructivista) per seleccionar les metodologies més eficaces per al seu centre.

Què són els models pedagògics en educació

Un model pedagògic és un sistema estructurat d’ensenyament que respon a cinc variables clau de l’aula: què ensenyar, a qui, amb quins procediments, quan fer-ho i sota quins criteris avaluar. Basats en teories de l’aprenentatge, aquests marcs determinen el tipus de competències que es desenvolupen en els alumnes i el grau de protagonisme que tenen davant del professorat.

Cadascun d’aquests models pedagògics es basa en teories educatives, i en ells s’escullen propòsits, continguts, metodologies, recursos i avaluacions concretes que marquen el tipus d’educació que reben els alumnes. En definitiva, els models pedagògics són maneres d’estructurar el procés d’aprenentatge i ensenyament, que responen a unes pautes marcades i se centren a potenciar determinats aspectes en l’alumnat. Conèixer tots aquests models, com explica el blog Docentes al Día, és la clau perquè els docents puguin tenir una visió més completa de tot el que passa a l’aula.

Quins són els 5 models pedagògics principals i com es classifiquen

No hi ha una manera correcta o incorrecta d’ensenyar i educar els nens i els adolescents, però sí que n’hi ha algunes que han demostrat ser més efectives, més inclusives i més adaptades a altres tipus d’intel·ligència diferents dels dels models tradicionals.

Així, els models pedagògics es poden dividir en tres tipus segons els seus procediments i objectius:

  • Els models tradicionals: es basen a transmetre informació als alumnes.
  • Els models actius: centren l’aprenentatge en la manipulació, el contacte i l’experiència directa amb els objectes.
  • Els models actuals: tenen com a objectiu desenvolupar la creativitat i el pensament.

Dins d’aquesta classificació, hi ha 5 models pedagògics que es basen en diferents continguts, formes d’avaluar, activitats i filosofies per potenciar en cada cas uns coneixements i unes virtuts diferents en els infants:

1. Model tradicional

El model pedagògic tradicional potser és el primer que et ve al cap quan penses en l’educació o l’ensenyament. És el model més utilitzat al llarg de la història, i es basa en el fet que el docent transmet un conjunt de coneixements a l’alumne.

En aquest model pedagògic el paper de l’alumne és passiu, i el protagonista, inevitablement, és el docent.

Recordes quan estudiaves memoritzant informació, de vegades sense sentit, i que ara gairebé ja no recordes? Doncs aquesta és la base d’aquesta manera d’ensenyar.

A més, en aquest model pedagògic, l’avaluació es limita a una nota basada en com de bé o de malament se’t doni reproduir tot el que has memoritzat, de manera que no és el model més efectiu per als alumnes amb altres capacitats.

Tot i això, el model pedagògic tradicional és, sens dubte, el més primitiu en l’ésser humà perquè permet una estandardització dels coneixements, i n’és un exemple la clàssica lliçó en què el docent parla tota l’estona mentre els alumnes escolten i repeteixen.

Aquest model continua sent molt controvertit, ja que, tal com es va assenyalar al Congrés internacional virtual sobre La Educación en el Siglo XXI, el que s’aconsegueix és més aviat una «domesticació», que fomenta massa el formalisme i frena per complet el desenvolupament social i emocional dels infants.

2. Model conductista

Encara que no és del tot igual que el tradicional, aquest model pedagògic també té l’alumne amb un rol passiu i el docent com a centre de totes les lliçons.

En aquest cas, es considera que l’aprenentatge es produeix a través de l’entrenament, la repetició, la pràctica i l’exposició. A aquesta manera d’ensenyar i aprendre s’hi suma una avaluació centrada en el resultat final i basada en gran part en els premis i les recompenses.

Alguns exemples del conductisme a l’aula són accions com premiar la intervenció, castigar el mal comportament, restar i sumar punts, sancionar quan es copia, etc.

 

3. Model romàntic o experiencial

Aquí és on tot comença a canviar. El model romàntic o experiencial es basa en una manera d’aprendre natural i espontània. Es diferencia dels dos anteriors, especialment, perquè en aquest cas els alumnes tenen un paper actiu i protagonista.

Pot resultar especialment útil perquè es basa en l’experiència i els gustos dels mateixos alumnes i es centra en una única forma d’aprendre molt diferent de la tradicional: aquí no s’aprèn estudiant, sinó fent.

Amb aquesta manera d’ensenyar, a més, els alumnes no són avaluats ni comparats, sinó que poden aprendre lliurement. En alguns casos, hi pot haver avaluació sempre que sigui qualitativa i no es basi en notes numèriques.

Alguns exemples de les pràctiques pedagògiques derivades d’aquest model són deixar que els alumnes opinin sense prendre represàlies pel que diguin o promoure que cada alumne aprengui segons el seu propi estil d’aprenentatge.

4. Model cognitivista

El que distingeix aquest model cognitivista dels altres és que aquí no es pretén que els alumnes acumulin coneixements, sinó que se’n busca el desenvolupament intel·lectual.

És un model centrat tant en el procés d’aprenentatge com en el producte o resultat final, sempre amb l’alumne com a protagonista i amb el docent com a suport.

Un exemple clar del model cognitivista són els exercicis en què es plantegen problemes que els alumnes han de resoldre mitjançant el raonament i la imaginació, i basant-se en 5 principis: recordar, reconèixer, implementar, jutjar i desenvolupar.

5. Model constructivista

Aquest model és un dels més acceptats i utilitzats actualment. En ell, l’alumne esdevé el protagonista del seu propi aprenentatge, mentre que el docent es limita a orientar i a plantejar reptes i preguntes que permetin als alumnes resoldre problemes reals.

D’aquesta manera, mentre participa i proposa solucions, l’alumne aconsegueix ser més autònom. En aquest model pedagògic, qüestions com el treball col·laboratiu, els coneixements previs o el context són fonamentals per plantejar situacions o problemes rellevants per als joves.

Un exemple del constructivisme a l’aula, que ens explica aquí la revista de Educación y Desarrollo «Atlante», és desenvolupar activitats en què els alumnes siguin els qui investiguen, indaguen i exploren el seu propi entorn, i hi trobin respostes a les seves pròpies preguntes.

Comparativa dels 5 models pedagògics a l’aula

Model pedagògic Rol del docent Rol de l’alumne Enfocament d’avaluació Metodologia principal
Tradicional Protagonista i transmissor únic d’informació Passiu; escolta, repeteix i memoritza Examen memorístic i nota numèrica final Classe magistral i estandardització de continguts
Conductista Centre de la lliçó; dissenya estímuls i reforços Passiu; respon mitjançant la repetició i la pràctica Basada en resultats finals, premis i sancions Entrenament, repetició i condicionament
Romàntic / Experiencial Auxiliar; crea un entorn lliure sense interferències Actiu i protagonista; aprèn segons els seus interessos Sense notes numèriques; observació qualitativa Aprenentatge espontani, lliure i per experiència
Cognitivista Suport i mediador del desenvolupament intel·lectual Actiu; processa informació i resol problemes Avalua tant el procés mental com el resultat Raonament lògic, memòria comprensiva i indagació
Constructivista Guia i facilitador que planteja reptes reals Protagonista autònom que construeix el seu saber Contínua, formativa i competencial Treball col·laboratiu, projectes i investigació guiada

Com aplicar els models pedagògics actius a l’aula actual?

Per traslladar aquests models a la pràctica diària sense perdre rigor curricular, els centres educatius combinen metodologies actives com l’ABP (Aprenentatge Basat en Projectes), l’aprenentatge cooperatiu i la manipulació directa de materials.

D’acord amb el marc normatiu de la LOMLOE (Llei orgànica 3/2020), l’aprenentatge profund requereix connectar els continguts curriculars amb situacions reals de l’entorn de l’alumne. A tekman Education dissenyem programes educatius basats en pedagogies actives —com Inspira o EMAT per a matemàtiques manipulatives a infantil, primària i ESO—, implantats actualment en més de 2.500 centres educatius per fomentar el pensament crític i l’autonomia de l’alumnat.

Conclusió: quin model pedagògic triar per al teu centre educatiu?

Triar entre els cinc models pedagògics fonamentals —tradicional, conductista, romàntic, cognitivista i constructivista— determina el grau d’autonomia de l’alumnat, la metodologia d’aula i el sistema d’avaluació. Encara que no hi ha un enfocament únic vàlid per a tots els contextos, els corrents actuals convergeixen cap al constructivisme i el cognitivisme perquè desenvolupen el pensament crític, la resolució de problemes i les competències clau que exigeixen els marcs educatius.

A tekman traslladem aquesta fonamentació pedagògica a la pràctica diària als centres educatius mitjançant programes estructurats que combinen la manipulació, el treball cooperatiu i l’aprenentatge contextualitzat. Si vols comprovar com aplicar metodologies actives al teu col·legi, pots descarregar mostres gratuïtes dels nostres programes o contactar amb el nostre equip d’assessorament pedagògic per rebre orientació personalitzada.

models pedagògics

Preguntes freqüents

Quin és el model pedagògic més utilitzat actualment?

El model constructivista és el més acceptat i aplicat en els sistemes educatius actuals, ja que situa l’alumne com a protagonista actiu del seu aprenentatge i el docent com a guia. No obstant això, a la pràctica diària se sol combinar amb estratègies del model cognitivista per potenciar el raonament i la resolució de problemes.

Quina diferència hi ha entre el model tradicional i el constructivista?

La diferència principal rau en el rol de l’alumne i en l’avaluació: en el model tradicional l’alumne és un receptor passiu que memoritza continguts per a un examen final, mentre que en el constructivisme investiga, col·labora i construeix coneixement significatiu a partir de reptes reals.

Què és una metodologia activa en educació?

Una metodologia activa és una estratègia didàctica derivada dels models constructivista i experiencial que transforma l’alumne en el centre del procés educatiu mitjançant la pràctica, la indagació i la resolució de problemes, i supera la mera recepció passiva de teoria.