Actualitzat el 9 novembre, 2026
Els tipus d’aprenentatge són les diferents rutes cognitives, sensorials i metodològiques mitjançant les quals els alumnes adquireixen, processen i retenen nova informació i competències. En aquest article expliquem quins models d’aprenentatge existeixen a l’aula, quin suport científic tenen i com implementar-los pas a pas amb programes didàctics per atendre la diversitat de l’alumnat.
Aquests tipus d’aprenentatge són molt variats. De fet, la ciència ja ha demostrat que existeixen fins a 13 formes diferents d’aprendre, i aquí et comptem quines són i com pots treballar-les amb programes educatius.
Quins tipus d’aprenentatge existeixen a l’aula
Al llarg de la història, grans figures de la psicologia com Pàvlov o Bandura s’han dedicat a entendre l’aprenentatge, què és i com es construeix, i gràcies a tots aquests estudis avui sabem que no només s’aprèn estudiant.
I és que això que només pots aprendre envoltat de llibres ja no és aquesta veritat absoluta que tots pensàvem fins fa uns anys. Nombrosos estudis han anat confirmant que, efectivament, existeixen fins a 13 tipus d’aprenentatge amb els quals adquirir coneixements, cadascun d’ells implicant formes d’estudi diferents.
El fet important és que aquests 13 tipus d’aprenentatge suposen una adaptació del procés d’adquisició de coneixements a les necessitats i preferències dels alumnes. S’ha acabat això de pensar que un no serveix per als llibres, si tens moltes formes més d’aprendre el mateix contingut.
En aquest sentit, aquestes 13 formes diferents d’aprendre són:
1. Aprenentatge implícit
Aquest aprenentatge és el que té lloc sense que ens n’adonem, d’una forma no intencional i que dona com a resultat conductes automàtiques com parlar o caminar. De tots els tipus d’aprenentatge, aquest és el primer a existir.
2. Aprenentatge explícit
Es tracta d’un tipus d’aprenentatge que requereix l’activació dels lòbuls prefrontals del nostre cervell i que es caracteritza per ser intencional i conscient; és a dir, en aquest cas, l’alumne té intenció d’aprendre.
3. Aprenentatge associatiu
Et sona el gos de Pàvlov? Aquesta és una de les teories que expliquen l’aprenentatge associatiu, o com les persones associen un estímul a un altre estímul o comportament. Encara que aquesta forma d’aprendre requereix molta feina, és un dels tipus d’aprenentatge més ric, profund i amb millors resultats.
4. Aprenentatge no associatiu
Al contrari del que succeeix amb l’aprenentatge associatiu, el no associatiu consisteix a canviar la nostra resposta a un estímul pel fet de ser repetitiu i continu, és a dir, per estar-hi acostumats. Aquest aprenentatge es relaciona principalment amb la sensibilitat i els costums; per això podem distingir-ne dues formes: l’habituació i la sensibilització.
5. Aprenentatge significatiu
L’aprenentatge significatiu és conegut com un dels tipus d’aprenentatge més efectius, i consisteix a establir relacions entre els coneixements nous i els que ja es tenien. En aquest article et deixem algunes estratègies per assolir aquest tipus d’aprenentatge a l’aula.
6. Aprenentatge cooperatiu
Aquest és un dels tipus d’aprenentatge més utilitzats a les aules. En aquest cas es tracta d’aprendre tant amb els coneixements propis com amb els dels altres, és a dir, de forma cooperativa i treballant en grups d’un màxim de 5 persones, on cada membre té un rol i unes tasques concretes.
7. Aprenentatge emocional
L’aprenentatge emocional ha anat cobrant cada vegada més importància pel fet d’ajudar els alumnes a aprendre a identificar i gestionar les seves emocions, aconseguint grans beneficis a nivell mental i psicològic, amb un major benestar i millors relacions amb els companys.
8. Aprenentatge observacional
Aquest tipus d’aprenentatge es basa a observar un model per aprendre a fer una determinada tasca reproduint allò que s’ha vist.
9. Aprenentatge experiencial
L’aprenentatge experiencial és un dels més profunds i es tracta, de fet, d’un dels tipus d’aprenentatge més antics i que més s’empren a la vida diària. Aquest tipus d’aprenentatge és especialment útil per aprendre dels errors i consisteix precisament en això: aprendre a partir de la pròpia experiència.
10. Aprenentatge per descobriment
L’aprenentatge per descobriment és un tipus d’aprenentatge actiu en el qual l’alumne descobreix i organitza els conceptes per al seu propi esquema cognitiu, interactuant amb el docent i establint una relació amb els coneixements que ja tenia.
11. Aprenentatge memorístic
Aquest tipus d’aprenentatge és un dels que més s’utilitzaven en educació fins fa pocs anys, i consisteix a memoritzar informació sense la necessitat de donar-hi sentit. Encara que aquesta forma d’aprendre és força criticada per ser tot el contrari a l’aprenentatge significatiu, per sort ara es coneixen altres 12 tipus amb una efectivitat comprovada.
12. Aprenentatge receptiu
Es tracta d’un tipus d’aprenentatge passiu en el qual l’alumne simplement rep la informació que el docent explica. És un procés d’aprenentatge oposat a l’aprenentatge per descobriment.
13. Aprenentatge col·laboratiu
Mentre que en l’aprenentatge cooperatiu els alumnes trien el tema a treballar, el col·laboratiu és un tipus d’aprenentatge on als infants se’ls assigna una temàtica i ells trien la metodologia que segueixen. Es tracta que, a través del treball en grup, cada alumne destaqui per les seves pròpies habilitats.
| Tipus d’aprenentatge | Rol de l’alumne | Com es processa la informació? | Exemple |
|---|---|---|---|
| 1. Implícit | Inconscient / Automàtic | Assimilació espontània sense intencionalitat conscient prèvia | Immersió lingüística natural i rutines de moviment corporal |
| 2. Explícit | Conscient / Intencional | Activació prefrontal voluntària i atenció focalitzada | Instrucció guiada directa i presa d’apunts estructurada |
| 3. Associatiu | Condicionat / Reactiu | Vinculació sistemàtica entre estímuls o conductes repetides | Reforç positiu, senyals sonors de transició i gamificació |
| 4. No associatiu | Adaptatiu sensorial | Variació de la resposta davant d’un estímul continu (habituació o sensibilització) | Gestió del soroll ambiental de fons i rutines estables de treball |
| 5. Significatiu | Actiu / Constructor | Connexió profunda de coneixements previs amb nova informació | Mapes conceptuals, reptes d’aplicació real i preguntes guia |
| 6. Cooperatiu | Interdependent guiat | Interacció estructurada pel docent amb rols i metes compartides | Estructures Kagan, foli giratori i grups de fins a 5 alumnes |
| 7. Emocional | Autoreflexiu | Gestió i vinculació d’estats afectius, empatia i tolerància a l’error | Dinàmiques de cohesió d’aula i rutines d’educació emocional |
| 8. Observacional | Imitador actiu | Modelatge i reproducció de conductes observades en un referent | Modelatge docent (pensar en veu alta) i resolució conjunta a la pissarra |
| 9. Experiencial | Vivencial / Pràctic | Manipulació directa, vivència pràctica i assaig-error reflexiu | Matemàtiques manipulatives (model CRA) i experiments científics |
| 10. Per descobriment | Investigador inductiu | Deducció guiada de principis teòrics a partir de l’exploració de casos | Plantejament d’enigmes, ABP (Aprenentatge Basat en Projectes) i reptes |
| 11. Memorístic | Mecànic / Repetitiu | Fixació per repetició contínua sense requerir relació conceptual prèvia | Taules de multiplicar, flashcards lèxiques i cançons mnemotècniques |
| 12. Receptiu | Receptor passiu | Comprensió del contingut ja estructurat i presentat per l’emissor | Classe expositiva breu, visualització de vídeos didàctics i lectura guiada |
| 13. Col·laboratiu | Autònom grupal | Construcció col·lectiva on els alumnes trien metodologia i organització interna | Creació de wikis, projectes d’investigació oberta i debats |

Com treballar els diferents tipus d’aprenentatge a l’aula pas a pas?
Per atendre els diferents ritmes i estils d’aprenentatge en un mateix grup, la intervenció docent ha de passar de la transmissió passiva a un disseny instruccional diversificat. El marc educatiu actual fixat per la LOMLOE prioritza el treball competencial enfront de la memorització descontextualitzada.
Aplica aquestes fases pràctiques a la teva programació didàctica:
- Diagnosticar el perfil d’aprenentatge del grup: identifica canals sensorials predominants mitjançant observacions inicials i petites proves diagnòstiques competencials sense qualificació numèrica.
- Introduir materials manipulatius i visuals: recolza’t en el model CRA (Concret, Representatiu i Abstracte). En àrees com matemàtiques, l’ús de blocs multibase, ruletes o reglets permet ancorar l’aprenentatge experiencial abans de formalitzar l’algorisme.
- Estructurar dinàmiques cooperatives amb rols definits: organitza equips de 4 o 5 estudiants on cada integrant assumeixi una responsabilitat (portaveu, moderador, secretari, coordinador de materials) per assegurar l’aprenentatge cooperatiu i la interdependència positiva.
- Fomentar la metacognició al tancament de cada sessió: dedica els últims 5 minuts al fet que l’alumne verbalitzi o escrigui què ha après, com ho ha après i quines dificultats ha superat, consolidant l’aprenentatge significatiu i emocional.
Tècniques per treballar els diferents tipus d’aprenentatge
Hi ha moltes tècniques i programes amb què abordar cada tipus d’aprenentatge concret; tanmateix, el principal és observar com responen els alumnes a cada tipus.
I és que cada alumne necessita un tipus d’aprenentatge que s’adapti a la seva personalitat i necessitats, per la qual cosa és essencial tractar estratègies i activitats a classe que puguin afavorir el màxim nombre possible d’estils d’aprenentatge.
Algunes suggerències per abordar diversos tipus d’aprenentatge són:
- Plantejar un problema
- Mètode de projectes
- Jocs de rols
- Treballs de recerca
- Elaboració de blogs i wikis
- Utilització de plataformes educatives
- Fòrums de discussió
- Exposicions
Segueix les publicacions del nostre blog i t’explicarem més sobre tècniques i tipus d’aprenentatge perquè les teves classes siguin tot un èxit. No t’ho perdis!
Vols conèixer els nostres programes educatius?
Accedeix a mostres gratuïtes i prova el material al teu centre
Preguntes freqüents
Quin és el tipus d’aprenentatge més efectiu a l’aula?
L’aprenentatge significatiu és el que té més suport de la neuroeducació i l’evidència pedagògica. A diferència del model memorístic, ancora els conceptes nous a l’estructura cognitiva prèvia de l’alumne, garantint una transferència real a problemes quotidians i una retenció duradora.
Quina diferència hi ha entre l’aprenentatge cooperatiu i el col·laboratiu?
En l’aprenentatge cooperatiu, el docent defineix l’estructura, els objectius i assigna rols específics a grups reduïts per garantir la coresponsabilitat. En l’aprenentatge col·laboratiu, els alumnes tenen més autonomia per definir la metodologia i organitzar-se internament per resoldre un repte comú.
Com saber quin tipus d’aprenentatge necessita cada estudiant?
S’identifica mitjançant l’observació sistemàtica de la seva interacció amb les tasques: si comprèn millor a través d’esquemes visuals, explicacions orals, dinàmiques manipulatives o interacció grupal. Com que cap alumne aprèn exclusivament per una sola via, la millor estratègia pedagògica és el disseny multinivell i l’ensenyament multinodal.