Com adaptar les teves fitxes i fer-les accessibles per tot l’alumnat

En educació és una prioritat eliminar les barreres per a l’aprenentatge i la participació (Echeita, 2013). Tots els docents volem arribar a tots els nostres alumnes, però a vegades ens falten les eines pràctiques per fer-ho realitat.

Per aconseguir-ho, necessitem repensar l’escola en l’àmbit de cultura, de polítiques i de pràctiques inclusives (Booth i Ainscow, 2015). Però especialment, necessitem redissenyar les nostres classes a nivell curricular i de disseny de recursos. En aquest sentit, el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) és clau, ja que ofereix un marc per eliminar barreres des del disseny inicial, fent el material i les activitats accessibles a la gran majoria d’alumnes. També és crucial el marc de lectura fàcil, que segueix la norma UNE 153101:2018 i que, citant García (2012), millora: “l’accessibilitat a la informació i a la comprensió dels missatges escrits de les persones amb diversitats intel·lectuals i d’aprenentatge”.

Per tant, l’elecció dels materials educatius que utilitzem diàriament amb els nostres alumnes cobra una importància vital. Si alguna vegada has percebut que una fitxa d’aprenentatge s’interposa com una barrera o un obstacle, aquest article ha estat escrit pensant en tu.

Què és un contingut accessible i quins beneficis té?

Dins de la implementació d’estratègies pedagògiques inclusives, és crucial adaptar els recursos per respondre a diverses necessitats cognitives, sensorials i motores. Entenem per contingut accessible tots aquells materials d’aprenentatge que són comprensibles i utilitzables per tots els alumnes. No es tracta de: “baixar el nivell”, sinó d’aplicar estratègies que facilitin la comprensió, la navegació i la interacció amb el material.

Per què hauries de prioritzar-ho a la teva aula?

• Autonomia: redueix la dependència de l’adult.
• Equitat: permet que l’alumne demostri el que sap, no la seva capacitat per desxifrar un enunciat complex.
• Clima d’aula: disminueix la frustració i l’ansietat davant la tasca.
• Resultats immediats: els alumnes poden accedir i participar en l’aprenentatge en trencar-se les barreres.

Per a qui és aquest tipus de material?

Sovint caiem en l’error de pensar que adaptar els materials és una càrrega addicional que només beneficia una minoria. Res més lluny de la realitat. Aquesta perspectiva limita la visió del potencial de l’adaptació, considerant-la una mesura pal·liativa en comptes d’una estratègia pedagògica universal.

L’adaptació de materials és una eina fonamental per a la inclusió, ja que enriqueix l’experiència d’aprenentatge per a tot l’alumnat en fer els continguts més accessibles, variats i estimulants per a tothom. Un disseny net i unes instruccions clares redueixen la càrrega cognitiva durant l’aprenentatge. I, per descomptat, és un suport específic per a alumnes amb dislèxia, disgrafia, discalcúlia, TDL, TDAH o TEA.

Aquestes pautes funcionen de manera transversal, però sempre han d’ajustar-se a l’edat (no és el mateix infantil que l’ESO) i a la matèria (les matemàtiques sempre requereix més suport viso-espacial, i la llengua més suport lector).

Com transformar les fitxes en material accessible

Sabem que l’accessibilitat és un concepte molt ampli que abasta des de l’entorn físic fins al digital. Però avui ens focalitzem en allò que és tangible, en el dia a dia a l’aula: l’aprenentatge en paper.

Com podem redissenyar les nostres fitxes i exàmens perquè no siguin una barrera per a ningú? Hem preparat una sèrie d’orientacions pràctiques organitzades en 4 claus:

1. Format: disseny net i sense soroll

El disseny visual és la porta d’entrada. Algunes recomanacions són:

• Tipografia: usa fonts llegibles (sense serifa) a una mida generosa (14-16 pts).
• Adéu, columnes: dificulten el seguiment ocular. Escriu a una sola columna i alinea a l’esquerra (no justifiquis el text).
• Espai per respondre: deixa prou espai per a la resposta al mateix full (evita l’anada i tornada) i usa un interlineat d’1,5.
• Imatges amb sentit: utilitza imatges que aportin informació i siguin un suport per a la comprensió del contingut. Omplir d’imatges decoratives és contraproduent, sobretot en els casos de falta d’atenció.

2. Edició: lectura fàcil

Hem de redactar enunciats, respostes i textos que no produeixin fatiga. Per fer-ho, és recomanable editar-los seguint pautes de Lectura Fàcil, un conjunt de regles que busquen fer la informació accessible i comprensible per a totes les persones. Algunes d’aquestes pautes són:

• Frases curtes: una idea, una línia. Si has de tallar la frase en dues línies, fes-ho on faries una pausa natural en parlar.
• Llenguatge positiu: evita dobles negacions. Digues què cal fer, no què no cal fer.
• Enunciats directes: evita instruccions combinades (“Llegeix, subratlla i encercla”). És millor seqüenciar: 1. Llegeix. 2. Subratlla.
• Vocabulari senzill: usa paraules comunes, concretes i d’ús diari. Evita tecnicismes o estrangerismes innecessaris. Si hi ha una paraula molt tècnica que és imprescindible per aprendre el contingut, s’ha d’explicar a manera de glossari.

3. Exercicis: càrrega cognitiva controlada

En aquest tipus de material, l’objectiu és posar en pràctica el coneixement, no la resistència mental. Això vol dir que hem de triar molt bé la quantitat i el tipus d’exercicis, amb l’objectiu de reduir la càrrega cognitiva, ja que molts alumnes que necessiten materials més accessibles tenen dificultats amb la memòria de treball. Podem:

• Reduir el nombre d’exercicis: màxim 3 o 4 exercicis per pàgina i no moltes opcions (llistes innombrables d’operacions o paraules) per exercici.
• Respostes guiades: varia el tipus de resposta i utilitza formats tipus test, relacionar o V/F per reduir la càrrega d’escriptura si l’objectiu no és avaluar l’expressió escrita.
• Seqüència lògica: ordena els exercicis per dificultat progressiva, de menor a major complexitat.

4. Suport: el bastiment necessari

El suport és essencial per assegurar que tots els alumnes puguin accedir al contingut i dur a terme l’activitat amb èxit, independentment del seu punt de partida. Consisteix a proporcionar les ajudes necessàries perquè la tasca sigui abordable, i retirar-les progressivament a mesura que l’alumne adquireix autonomia. Algunes estratègies són:

• Incloure una explicació concisa: inclou un recordatori visual o esquemàtic a l’inici de l’activitat en què s’expliqui l’aprenentatge clau. Recorda, un concepte per fitxa molt millor que tres.
• Suports visuals i pautes: pots usar algunes icones o pictogrames perquè l’alumne recordi què ha de fer en accions que succeeixen amb freqüència (llegeix, resol…), però sense excedir-te. També pots utilitzar pautes o quadrícules per a l’escriptura.
• Destaca l’important: usa negretes per a paraules clau. Per exemple, en els enunciats de les activitats, el verb d’acció pot anar en negreta. També pots, per exemple en matemàtiques, posar els signes d’operació en color per evitar errors d’atenció.
• Organitzadors gràfics: permeten als alumnes establir relacions entre conceptes, jerarquitzar idees i comprendre millor el contingut (per exemple, un organitzador per resoldre problemes matemàtics). Un cop aprenguin com s’usen, poden utilitzar-los de forma autònoma.

El dossier de sabers accessibles de tekman

Vols veure exemples reals de com apliquem aquests criteris en els nostres programes de matemàtiques o llengua? Descarrega una mostra gratuïta dels nostres materials adaptats!

Referències

• Booth, T. i Ainscow, M. (2002). Índice de Inclusión. Desarrollando el aprendizaje y la participación en las escuelas. Unesco.
• Echeita, G. (2013). Inclusión y exclusión educativa. De nuevo “voz y quebranto”. Revista Iberoamericana sobre calidad, eficacia y cambio en educación, 11(2), 99-118.
• García, O. (2012). Lectura fácil: métodos de redacción y evaluación. Real Patronato sobre Discapacidad.